A Film About Kids and Music. Sant Andreu Jazz Band

Hola nois i noies!

Avui, aprofitant que a classe hem començat el tema del jazz, vull parlar-vos d'un documental que es va estrenar aquest divendres. Si cliqueu a la imatge enllaçareu amb la pàgina web oficial del documental.

A Film About Kids and Music ens explica la història i ens ensenya la vida dels membres de la Sant Andreu Jazz Band, formada per nens i nenes entre 6 i 18 anys. També preten mostrar el mètode didàctic que fa servir Joan Chamorro, el director d'aquesta banda, que és molt particular, com els resultats que genera.

En aquesta película també hi apareixen músics de jazz nord-americans molt reconeguts com Jesse Davis, Terell Stafford i Wycliffe Gordon. 

Es podrà veure entre el 16 i el 18 de febrer a les sales Cinesa.

La Sant Andreu Jazz Band va néixer el 2006 a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu de Barcelona. S'ha anat desenvolupant des de la seva creació i actualment fa concerts per tot Catalunya. El 2009 van gravar un CD-DVD en directe anomenat Jazzing: Live at Casa Fuster. El 2010 es van consolidar després d'haver fet més de 20 concerts, haver tocat a llocs molt importants com el Palau de la Música i haver col·laborat amb músics tant famosos com Bobby Gordon. En aquest mateix any també van treure un disc: Jazzing vol.2. I actualment segueixen fent concerts i actuacions.

Si voleu saber-ne més sobre aquesta jazz band premeu aquí, que enllaça al seu blog o aquí per visitar el canal de Youtube de Joan Chamorro.

Espero que us hagi agradat! Fins aviat!

La història de l'enregistrament i la reproducció del so

Hola nois i noies! 

Aquesta setmana, a classe, hem treballat la història de l'enregistrament i reproducció del so. Per això, hem fet una línia del temps amb tots els aparells que han servit per enregistrar i reproduir posteriorment el so, des dels més antics fins als actuals reproductors mp4.

Aquesta línia del temps l'hem creat amb Timetoast, una eina 2.0 que ens ha permès fàcilment iniciar-nos en la creació de línies del temps 2.0, ja que és molt fàcil d'utilitzar.

Jo l'he fet amb una companya, Eugènia Cavallé, i el resultat el teniu aquí sota.

Espero que us hagi agradat i que hagi servit per saber quins són els rebesavis dels mp4 i Ipods, avui en dia tant utilitzats.

Fins aviat!

Artistes selvatans al Castell

Hola nois i noies!

Diumenge passat a la tarda el Castell es va omplir de música selvatana. Aina Roigé (violí) i Alba Solé (piano) van fer-hi un concert. Totes dues són selvatanes i havien estudiat al nostre institut.

Va ser un concert molt especial perquè van estrenar una obra d'un altre selvatà i també ex-alumne del centre: Joan Magrané, que va compondre especialment per a elles l'obra Ombra Sonante. Aquesta obra està basada en dos poemes: El rumor dels boscos i Ombra Sonante, i un treball de Robert Blair sobre la ressonància de les campanes. Es caracteritza perquè comença amb la nota més greu del piano, per crear l'ambient del rumor misteriós del bosc, i al cap de poc s'incorpora el violí fent la melodia; l'obra acaba amb la nota més aguda del violí.

El concert havia començat amb la interpertació de Sis Sonets per a violí i piano, d'Eduard Toldrà. Abans de cadascuna de les parts d'aquesta obra, Oriol Solé, ex-alumne de l'Institut, va llegir els poemes en els quals s'havia basat Toldrà per compondre aquestes peces. Després, el concert va seguir amb Ombra Sonante i va haver-hi un entreacte.

La segona part s'inicià amb Sonata per a violí i piano, de Claude Debussy, i el concert finalitzà amb Pequeña rapsodia mediterránea de Conrad Setó. Aquest autor tarragoní era present al Castell i va explicar que s'havia inspirat en la música popular, el jazz i la música clàssica per compondre la peça.

Aquest és el reportatge sobre l'estrena de l'obra Ombra Sonante que ha fet TV La Selva:


Bé, això és tot per avui! Fins aviat!

Carnaval!

Hola nois i noies!

Aquest cap de setmana que ve serà Carnaval, això vol dir que aquí a La Selva va ser aquest dissabte passat. Us preguntareu perquè us parlo d'això, però és que el Carnaval té molt a veure amb la música. És més, imagineu-vos una rua de carnaval sense música... Impossible, no? 

El Carnaval és una festa que se celebra just abans de començar la Quaresma, i s'aprofita per fer tot el que durant la Quaresma no es podrà fer, segons la tradició cristiana. Es fan rues arreu del món i alguns Carnavals són famosíssims, com ara el de Venècia (imatge de dalt),  el de Rio de Janeiro (imatge de l'esquerra) o el de Santa Cruz de Tenerife. A Catalunya, els més importants són els de Barcelona, Sitges, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Solsona.

La música, com he dit abans, hi juga una part importantíssima. A les rues, hi sona la música actual, que podem sentir cada dia per la ràdio, sobretot les cançons més animades i amb més ritme. Al Carnaval de Rio la "banda sonora" per excelència són les sambes i l'axé music (l'estil musical propi del carnaval de Brasil).

Avui també us vull parlar de Polseres Vermelles, que, com ja sabeu, s'emet cada dilluns a la nit a TV3. El d'ahir, va ser un capítol molt emotiu i les cançons eren les adequades en cada moment. Això em va fer adonar del "poder" que té la música, perquè, per exemple, si en una escena trista haguéssim posat una samba, aquella escena hauria perdut tota l'emotivitat. Aquí hi ha la llista de cançons de la segona temporada de Polseres Vermelles a l'Spotify.

I per acabar us deixo un vídeo amb una de les cançons que va sonar ahir a Polseres Vermelles: No és massa tard, dels Lax'n'Busto.

Espero que us ho passeu molt bé per Carnaval! Fins aviat!

La música del segle XX

Hola a tots i totes!

Aquesta setmana, a música hem acabat de treballar la música del segle XX, per tant hem decidit fer un Popplet per sintetitzar les idees i resumir tot el que hem treballat. Jo l'he fet amb la meva companya Xènia García. 

Aquí el teniu:

I per acabar amb el segle XX, toquem dues peces d'aquesta època amb al flauta dolça:

Gymnopedie, d'Erik Satie

Metamorphosis, de Philip Glass

Espero que us hagin agradat, tant el Popplet com les peces de flauta.

Fins aviat!

Les Misérables

Hola a tots i totes!

Aquest Nadal es va estrenar la pel·lícula Les Misérables, basada en el musical del mateix nom. Ha tingut un gran èxit i ja ha guanyat uns quants premis i ha obtingut moltes nominacions en altres.

Com que em va agradar molt (tant el musical com la pel·lícula)  i, a més, és el musical que més temps ha estat en cartellera i que millor rebuda ha tingut per part del públic internacional, he decidit fer-ne un WIX.

El WIX és un recurs 2.0 que serveix per crear una pàgina web. Si voleu veure el que he fet, cliqueu damunt la imatge.

Espero que us agradi! Fins aviat!

La música del s. XX (LIM)

Hola a tots i totes!

Aquesta setmana a la classe hem seguit treballant la música del segle XX. Per comprovar què havíem après, vam completar un LIM que havia fet la professora, que és com una presentació de diapositives on vas contestant totes les activitats. Aquestes són les meves respostes:

Si voleu veure el LIM per saber quines eren les audicions, cliqueu AQUÍ.

Fins aviat!!

Activitats de la música del s. XX

Hola a tots i totes!

Continuem parlant del segle XX. Aquest cap de setmana la professora de música ens ha proposat de fer aquesta activitat de Glogster per comprovar què hem après de la música del segle XX. Si voleu comprovar-ho també vosaltres, aneu clicant als números i se us obriran una mena d'endevinalles. Jo a sota un deixo les meves respostes.

Resposta 1: la tendència és el sorollisme
Resposta 2: la tendència és el neoclacissisme.
Resposta 3: la tendència és l'impressionisme.
Resposta 4: la tendència és noves sonoritats.
Resposta 5: la tendència és l'expressionisme.
Resposta 6: la tendència és la música electrònica.
Resposta 7: la tendència és la música concreta.
Resposta 8: la tendència és el minimalisme.

Per acabar, us vull deixar un vídeo de l'obra que ha sonat a la primera pista de l'endevinalla 3, l'Arabesque I de Debussy. Si us el mireu veureu que és una manera molt curiosa de fer un vídeo d'una cançó i et permet seguir molt bé la peça. Espero que us agradi!

Bé, això és tot per avui! Fins aviat!

Actualitat musical

Hola nois i noies!

Avui us vull fer una mica de resum de l'actualitat musical. En primer lloc, el 9 de gener es van celebrar els People's Choice Awards, premis en els quals tothom qui vol pot fer de jurat i votar a través d'Internet els seus preferits. De tots els premis repartits, els relacionats amb la música van quedar així:

 - Millor actor de comèdia: Chris Colfer (actua a la sèrie Glee, que explica la vida d'uns adolescents que s'apunten al club de cant de l'institut. En aquesta sèrie moltes de les històries estan narrades a través de cançons)

  - Millor actriu de comèdia: Lea Michele (és la protagonista de Glee)

  - Millor concurs de TV: The X Factor (és un concurs de cant que s'emet als USA)

  - Millor artista masculí: Jason Mraz (autor de cançons com I won't give up)
  - Millor artista femenina: Katy Perry (famosa per temes com Firework)
  - Millor artista Pop: Katy Perry
  - Millor artista Hip-hop: Nicky Minaj (cantant de Starships)
  - Millor artista R&B: Rihanna (la seva cançó més recent és Diamonds)
  - Millor banda: Maroon 5 (interpreten temes com Moves Like Jagger)
  - Millor artista Country: Taylor Swift (canta We are never ever getting back together)
  - Millor artista revelació: The Wanted (format per 5 nois que canten Chasing the sun, entre altres)
  - Millor cançó: What makes you beautiful, de One Direction.
  - Millor àlbum: Up All Night, de One Direction (boyband britànica, formada per 5 nois)
  - Millor videoclip: Part of me, de Katy Perry

A més, aquest diumenge 13, es va celebrar la gala dels Golden Globes, uns premis que guardonen diversos aspectes relacionats amb el cinema, i com que la música és molt important en el cinema, també hi té un paper destacat. Dels premis relacionats amb la música, els guanyadors són:

  - Millor pel·lícula (comèdia o musical): Les Misérables
  - Millor actor en una pel·lícula (comèdia o musical): Hugh Jackman (Les Misérables)
  - Millor actriu secudària en una pel·lícula: Ann Hathaway (Les Misérables)
  - Millor cançó original: Skyfall (de la pel·lícula Skyfall, cantada per Adele)

Per acabar amb els premis, ja s'ha publicat la llista de nominats als Oscars, i, com en els Golden Globes, la música hi té un paper molt important.

I ara parlem de Catalunya. Ahir a la nit es va estrenar la segona temporada de Polseres Vermelles a TV3, una sèrie que ha commogut tot Catalunya, Espanya (ja que Antena 3 l'ha emès en castellà) i altres països com França, Itàlia... (que ja l'han doblat). El famós director Steven Spielberg n'ha comprat els drets, així que ja veieu que aquesta sèrie ha tingut un gran impacte. La cançó principal d'aquesta temporada és Fil de Llum, d'Andreu Rifé.

La cançó principal de la temporada passada va ser "Sense Tu", dels Teràpia de Shock, i moltes altres cançons, totes de grups catalans, van formar la banda sonora de Polseres Vermelles, que podeu escoltar clicant a l'enllaç si teniu Spotify.

I avui m'agradaria acabar amb una frase de F. Nietzsche:

 "Sense música la vida seria un error"

Fins aviat!

La música al segle XX

Hola a tothom!

Ja s'han acabat les vacances de Nadal (per cert, Bon Any a tothom!) i tornem a la rutina. Aquests dos dies que hem tingut classe de música, hem començat a parlar de l'art del segle XX i més concretament de la música, naturalment.

El segle XX va ser una època de grans canvis en la societat. En el cas de les arts, es va produir un fort trencament amb els patrons artístics establerts fins aleshores i es va crear un nou llenguatge, perquè l'utilitzat fins llavors ja no servia per expressar-se com volien. La imatge del costat és una partitura del segle XX i mostra com el llenguatge va canviar, ja que és molt diferent i costa molt saber-la llegir.

La música va deixar de buscar la bellesa i l'entreteniment, i va passar a experimentar amb la sonoritat i a ser un mitjà de denúncia, de provocació. A principis de segle les músiques eren més delicades, però ben aviat es va produir la ruptura i els músics es van prendre la definició de música (la música és SO, SOROLL I SILENCI) al peu de la lletra, fins al punt d'arribar a crear una obra amb 4:33 minuts de silenci (de John Cage) o una utilitzant només el soroll que produeixen màquines. Aquest fet de crear música que es confon amb soroll va causar l'allunyament del públic de la música.

La música culta va evolucionar en dues branques: 

  - Branca continuista. Era més fidel als patrons establerts. Es divideix en tres corrents: postromanticisme, impressionisme i nacionalisme. El vídeo de sota és "Arabesque I" de Claude Debussy, un compositor impressionista francès.

  - Branca rupturista. Era l'avantguarda del segle XX, és a dir, la que va trencar amb els motlles creant un nou llenguatge musical. Es divideix en diverses corrents: neoclassissisme, expressionisme, música aleatòria, sorollisme, música electrònica, etc. El vídeo de sota és el "Quartet dels helicòpters" de K. Stockhausen, on els components d'un quartet de corda toquen la partitura dalt de quatre helicòpters. 

Aquí s'acaba el resum del que hem fet a classe sobre la música del segle XX. Si en voleu saber més cliqueu AQUÍ i AQUÍ, enllaços a dues presentacions sobre el tema.

Espero la tornada a la rutina no se us hagi fet gaire pesada i que aquest article us hagi agradat. Fins aviat!