Aquest cap de setmana, la professora de música ens ha dit que poséssim música a cadascuna d'aquestes imatges, és a dir, que imaginéssim una banda sonora. Per això, hem creat una llista de reproducció amb Mixibits, una eina que ens permet crear playlists amb una mostra d'uns 30-40 segons de totes les cançons que vulguem.
Si cliqueu a la imatge de la dreta se us obrirà la meva llista de reproducció. A sota teniu les imatges a les quals he posat banda sonora.
Això ho hem fet per entendre millor que la música té molta importància en el cinema i que, depèn de la música que posis en una imatge o seqüència pots transmetre uns sentiments o uns altres, generar més o menys tensió, etc.
Avui a classe hem treballat el procés de muntatge, que és la fase de post-producció on s'ordenen les diferents seqüències i s'hi apliquen els signes de puntuació adequats.
Per entendre millor el procés de muntatge, la professora ens ha donat 30 imatges de la famosíssima escena de l'assessinat a la dutxa de Psicosi (d'Alfred Hitchcock), n'hem triat 10 i les hem ordenat perquè seguissin fidelment la seqüència.
Si cliqueu a la imatge de la dreta, se us obrirà un Glogster (una espècie de poster) i podreu veure millor les imatges.
Aquí sota us deixo el vídeo de l'escena perquè pugueu comparar:
Avui us parlaré de la pel·lícula Moulin Rouge, un musical de l'any 2001 dirigit per Baz Luhrmann i protagonitzat per Nicole Kidman i Ewan McGregor. Aquesta pel·lícula romàntica recull diverses cançons pop de grans artistes que ja havien sortit al mercat prèviament, i en fa un recopilatori. Tot i això, la majoria de les cançons estan interpretades pels actors de la pel·lícula, menys algunes com ara Lady Marmalade, que està interpretada per Christina Aguilera, Lil'Kim, Mya i P¡nk.
Aquesta pel·lícula ha estat molt premiada. Ha guanyat diversos Golden Globes, uns quants Academy Awards, un Grammy i un BAFTA.
El Moulin Rouge és un cabaret del barri de Montmartre de París. En el París de 1900, Christian (Ewan McGregor), un poeta i escriptor de cançons, s'enamora de l'estrella del cabaret, Satine. Un dia, a causa d'un malentès (ell apareix en comptes d'un duc) i s'enamoren, però quan ella descobreix que no és un duc, ha de decidir si triar el seu amor o la possibilitat de convertir-se en una gran actriu. No us vull revelar el final per si encara no l'heu vista, però us avançaré que és bastant tràgic.
Una de les meves cançons preferides és Your Song (de l'Elton John), que en el musical representa que és la cançó que Christian dedica a Satine per mostrar-li el seu amor. El Diari de Versions d' "El Món a Rac 1" del dia 10-4 va estar dedicat a aquesta cançó.
Espero que us hagi agradat l'article i, pels que no l'hàgiu vist, recomano que us la mireu! Fins aviat!
Aquesta setmana hem continuat treballant el tema de Música i Cinema. Més concretament, els signes de puntuació (les formes que hi ha per canviar de pla) que són: el tall en sec, la fosa en negre, la fosa encadenada, la fosa en iris, la cortineta, i l'escombrada.
Per posar a la pràctica tots aquests conceptes, la Marta Pàmies, la Xènia García, l'Eugènia Cavallé, la Judit Prats i jo, hem fet un treball amb iMovie, una app per dispositius Apple que permet crear presentacions de fotos utilitzant diferents signes de puntuació i posar-li de fons la música que vulguis. També pots triar la durada que cada foto apareix.
Hem decidit il·lustrar la cançó Lágrimas Desordenadas de Melendi, el single del seu últim disc (que porta el mateix nom). En una pissarra, hem fet dibuixos relacionats amb la lletra de la cançó i els hem fet fotos. Posteriorment les hem ordenat per tal de que quadréssin amb la lletra. Aquest és el resultat:
Aquesta setmana hem estat treballant els diferents tipus de plans que hi ha en l'enquadrament. I per posar-ho en pràctica, la meva companya Xènia Garcia i jo, hem fet fotos, aprofitant el viatge a Itàlia, cadascuna amb un tipus d'enquadrament diferent i les hem penjat a Instagram, una xarxa social que permet compartir fotografies i aplicar-los efectes diversos abans de publicar-les. A cada fotografia hi ha especificat el nom del pla.
Primer, la part teòrica:
- Gran Pla General: Enquadra tot un paisatge o escenari, on el lloc predomina sobre els personatges.
- Pla General: L'escenari es veu bastant, però els personatges prevalen.
- Pla Conjunt: Enquadra diversos personatges just per sobre del cap i per sota dels peus.
- Pla Americà: Mostra la persona des dels genolls fins al cap. Està basat en els westerns, ja que les pistoles dels vaquers arribaven fins una mica més amunt dels genolls i per tal de mostrar-les s'havia d'utilitzar aquest pla.
- Pla Mitjà: Mostra la persona des de la cintura fins al cap.
- Primer Pla: Mostra les espatlles i el cap, i expressa proximitat.
- Primeríssim Primer Pla: Enquadra el rostre de prop o una part de la cara.
- Pla Detall: Enquadra un objecte d'aprop per remarcar-ne els detalls.
I ara la part pràctica. Aquest és el resultat d'aplicar els plans a les fotografies. Si cliqueu damunt de cada imatge, la veureu més gran i podreu saber de quin enquadrament es tracta.
Avui us vull parlar de la Setmana Santa selvatana. Bé, més concretament del paper que hi té la música, que és fonamental, i un element característic d'aquesta festa. Tan important és la música que ha sigut un dels factors clau perquè declaressin la Setmana Santa de La Selva Festa Tradicional d'Interès Nacional.
A més a més, l'any 2000 se'n va fer un gran concert i es va enregistrar un CD per recopilar-ne tota la música.
Tal com diu Felip Brunet (director de la Banda de Música de La Selva del Camp) al disc, la música de la Setmana Santa està formada per composicions de grans mestres de la història de la música (Palestrina, Victoria, Händel...) i per peces inèdites d'autors que han nascut o viscut al poble, i en això radica el seu especial valor i originalitat.
La peça més característica és l'Stabat Mater d'Eduard Torrents. És interpretada per un grup petit de nens (cinc o sis) a dues veus, acompanyats per dues flautes i un fiscorn.
Per començar la Setmana, el Diumenge de Rams la Banda de Música Municipal acompanya la processó amb melodies festives.
El Dijous Sant a la nit, a la processó, els nens de la Coral Infantil de Sant Rafael canten un altre Stabat Mater.
El Divendres Sant, a les 7 del matí, comença el Via Crucis al Calvari (declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional). Durant la pujada, els cantors i músics interpreten el Jesu i, durant la baixada, el Miserere. Abans d'arribar a l'Església, l'Stabat Mater d'Eduard Torrents acompanya la trobada del Sant Crist amb la Dolorosa. Per molts selvatans aquest és un dels moments més emotius i s'hi aplega molta gent per sentir-lo.
El mateix dia, a les 11 del matí, a la Processó de l'Agonia, cada pas és acompanyat per un grup de músics i cantors que entonen una melodia diferent cadascun. El Jesu i el Miserere acompanyen el Sant Crist; el Jesum Tradidit, el pas dels Jueus; el Vere Languores, el del Natzarè; l'Stabat Mater de la Coral Infantil, el del Davallament, i l'Stabat Mater va amb la Soledat.
I, a les 10 de la nit, a la Processó del Sant Enterrament, s'afegeix el cant de l'In Exitu acompanyant el Sant Sepulcre i el Ball de la Mort, que segueix una melodia molt característica adaptada d'una peça medieval.
Dissabte Sant, en acabar la missa de la Vetlla Pasqual, i el Diumenge de Pasqua durant tot el matí, el Grup de Joves Verge de Paretdelgada fa una cantada de Caramelles, que són cançons de to festiu, a tres veus a La Selva, que es canten per Pasqua. El diumenge es canten recorrent els carrers del poble.
Bé, i això és tot. Fins aviat!
(Els enllaços porten als vídeos dels reportatges que ha fet TV La Selva de cada esdeveniment. Els àudios estan extrets del CD de l'any 2000 que recull tota la música de la Setmana Santa selvatana.)
Aquesta setmana hem acabat el tema del jazz i no podíem acabar-lo sense parlar de la història del jazz a Catalunya.
El jazzman més important a Catalunya, en la seva època, va ser Tete Montoliu, un pianista català que va ser mundialment conegut. La seva mare li va encomanar la passió pel jazz des de ben petit, i, a més d'estudiar en una escola especial per a nens cecs (era cec de naixement), va estudiar música. Es va donar a conèixer a les Jam-sessions del Hot Club de Barcelona, on el va descobrir Lionel Hampton, que el va convidar a tocar a la seva Big-band i es va fer famós. Va rebre reconeixements com el premi Nacional de la Música, la Creu de Sant Jordi, la Medalla al Mèrit de l'Ajuntament de Barcelona i la insígnia d'or i brillants del Barça, la seva gran afició. Si cliqueu a la imatge, se us obrirà un enllaç amb les millors cançons de Tete Montoliu.
Actualment hi ha molts artistes de jazz, però destaca una noia de només 17 anys, que ja és molt coneguda: Andrea Motis. Va començar a estudiar música als 7 anys a l'escola de música de Sant Andreu (Barcelona) i es va unir a la big-band d'aquesta escola quan en tenia 12. Toca la trompeta i el saxo i, a més, també canta. Juntament amb Joan Chamorro, el seu professor, han gravat dos discos: Joan Chamorro presenta Andrea Motis (2010) i Feeling Good (2012). El vídeo següent és d'una actuació a la sala Jamboree (la cançó comença al minut 2:05):
La sala Jamboree és un club de jazz mític de Barcelona que ja té mig segle d'història. Hi han passat artistes molt importants, tant nacionals com internacionals, i s'ha convertit en un referent. Això demostra que el jazz segueix ben viu a Catalunya.
Aquest dijous passat a la nit a Girona, es va fer l'entrega dels premis Enderrock, lliurats als millors artistes de la música catalana de diferents estils. Els premis estan dividits en dues parts: els de votació popular i els de la crítica.
Categories de votació popular:
-Pop-rock:
- Els Amics de les Arts: millor artista, millor web, millor clip i millor lletra de cançó
- Txarango: millor disc, millor directe, grup revelació
- Blaumut: millor cançó per "Pa amb oli i sal"
-Cançó d'autor:
- Cesk Freixas: millor grup, millor disc, millor directe
- Andreu Rifé:millor cançó per "Fil de llum"
- Nyandú: millor portada de disc
- La Mirona: millor sala de concerts
- Lluís Llach, Camp del Barça: millor DVD musical
-Jazz:
- Andrea Motis & Joan Chamorro: millor grup i millor directe
- Gorka Benitez & David Xirgu: millor disc
- Luna Cohen: millor nova proposta
-Folk i noves músiques:
- Roger Mas i la Cobla Sant Jordi: millor artista de folk, millor directe i millor cançó per "El dolor de la bellesa"
- Terratombats: millor disc per "Aires de primavera"
-Clàssica:
- Enric Martínez-Castignani: millor solista
- Jordi Savall: millor disc i millor directe
- Anna Puig: millor nova proposta
Els crítics han escollit com els millors a Txarango, Mishima, Sílvia Pérez Cruz, Roger Mas, The New Raemon i Quimi Portet, cadascun en la seva especialitat.
I per acabar, us deixo amb la cancó que ha guanyat per la millor lletra, Louisiana o els camps de cotó, d'ElsAmics de les Arts.
La setmana passada vam fer un Wallwisher sobre els músics de jazz, que ja vaig publicar. I a partir d'aquest Wallwisher hem creat unes activitats amb Educaplay, un recurs 2.0 que ens permet crear exercicis i activitats de molts tipus.
En aquest cas, el Víctor, el Dani i jo hem creat una activitat tipus test on hi ha diferents exercicis en els quals has de triar una o diverses respostes correctes a partir de les que ja estan donades, has d'escriure la resposta correcta o has de dir si algunes afirmacions són verdaderes o falses.
Si voleu completar l'activitat, és aquesta d'aquí sota. Si necessiteu ajuda, cliqueu aquí i se us obrirà el Wallwisher: "Els grans del jazz" on podreu trobar tota la informació necessària.
Per acabar, us deixo un vídeo de dos grans del jazz, Ella Fitzgerald i Louis Armstrong:
Aquesta setmana, per seguir amb el tema del jazz, hem fet un Wallwisher amb els músics més importants del jazz, titulat ELS GRANS DEL JAZZ.
Us preguntareu què és el Wallwisher. Bé, doncs és una eina 2.0 que ens permet crear murals amb diferents notes, que poden contenir text, imatges, vídeos i enllaços. Es pot canviar el fons del mural i fer diversos dissenys. Aquesta eina ens ha permès fer un treball col·laboratiu, ja que podem editar sense necessitat de saber la contrassenya, només ens calia tenir l'enllaç.
Tots els alumnes de l'assignatura de música hem triat un dels grans del jazz i hem fet una petita biografia sobre ell/a amb un exemple de la seva música. Per tant, aquest mur és un recopilatori dels músics més importants de l'època daurada del jazz.
Aquí sota us deixo el treball, però si el voleu veure millor us recomano que cliqueu aquí, que enllaça a la web del treball.
